El Castellet, o, simplement, Castellet, és un antic poble
que pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme
municipal de Tremp.
Entre els seus llocs més destacables per als possibles
visitants, hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança i les
ruïnes del seu antic castell.
La petita església parroquial de la Mare de Déu de
l’Esperança és d’una nau, portal adovellat i campanar d’espadanya amb un
cobert.
El 1071 el seu castell és anomenat al testament d’Arnau Mir
de Tost, que hi tenia uns drets que passaren a l’Església d’Urgell.
Pocs anys després fou objecte de transacions entre els
comtes del Pallars Jussà i Sobirà.
El 1787 tenia 40 h i el 1831 era del marquès de Gironella.
La cova anomenada Espluga Llorna de Castellet fou habitada a
l'edat del bronze. S'hi han trobat restes arqueològiques.
Des de Castellet podem observar la Fageda de Lleràs, pròpia
de la regió eurosiberiana, té un gran interès geobotànic.
La cova anomenada Espluga Llorna del Castellet fou habitada
a l'edat del bronze. S'hi han trobat restes arqueològiques.
El 1787 consten a Castellet 40 habitants, que es reduïren ja
a 25 al 1831. A partir dels 60 comença a disminuir la població fins avui que
consten 3 habitants.
El nom del poble prové, sense cap mena de dubte, de
l'existència d'un petit castell en els seus voltants, possiblement el Castellet
de la Terreta. Es tracta d'un topònim plenament romànic, és a dir, ja format a
dins del català com a derivat d'una paraula, castell, la qual sí que és
d'origen llatí.
Pascual Madoz, que publicà el seu Diccionario geográfico...
el 1845, descriu el poble del Castellet com una localitat amb ajuntament propi
amb un clima fred, cosa que fa que els seus habitants tinguin afeccions
catarrales, a més de biliosas a causa de la mala alimentació. Formaven el poble
9 cases reunides, que formen un carrer costerut i mal empedrat, i una altra
casa a 200 varas de distància (uns 150 metres).
El terreny era trencat, àrid i de mala qualitat. Hi ha molta
roca descoberta, cosa que fa que molta terra sigui estèril. L'agricultura s'ha
de fer amb alternança de conreu i guaret, atesa la pobresa de la terra. S'hi
cul blat, sègol, civada i patates. De bestiar, n'hi ha poc: unes quantes
ovelles, cabres, ases i bous, però pocs. Poc bosc, i, per tant, poca llenya per a l'hivern, i alguns arbres
fruiters. Hi havia cacera abundant de perdius i conills. Hi havia llops.
Conformaven el poble 7 veïns (caps de casa) i 39 ànimes (habitants).
